{"id":151,"date":"2016-02-02T11:34:44","date_gmt":"2016-02-02T11:34:44","guid":{"rendered":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/?page_id=151"},"modified":"2024-03-15T17:24:53","modified_gmt":"2024-03-15T17:24:53","slug":"can-badal-de-valldoreix","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/historia-de-valldoreix\/can-badal-de-valldoreix\/","title":{"rendered":"Can Badal de Valldoreix"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: Geneva, Arial, Helvetica, san-serif;\"><b><span style=\"color: #4a651d;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Can_Badal1.jpg\" alt=\"\" width=\"655\" height=\"437\" \/><\/span><\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: Geneva, Arial, Helvetica, san-serif;\"><b><span style=\"color: #4a651d;\">CAN BADAL DE VALLDOREIX<\/span><\/b><\/span><\/p>\n<p>\u00c9s una de les poques masies que s\u00f3n f\u00e0cilment identificables a Valldoreix. Era una de les 18 cases que formaven el desaparegut municipi de Canals. Aquest mas est\u00e0 situat a la zona de transici\u00f3 entre el bosc i la trama urbana de Valldoreix. \u00c9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, una de les darreres masies que conserven part dels seus camps de conreu al seu voltant.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Can_Badal2.jpg\" alt=\"\" width=\"655\" height=\"216\" \/><\/p>\n<p><strong>A les seves parets es pot veure unes peces cer\u00e0miques amb diverses inscripcions i esgrafiats.<\/strong>\u00a0Els constructors de l\u2019edifici eren rajolers i van deixar la seva empremta amb algunes peces visibles des de l\u2019exterior. Els bastiments, llindes i lleixes de les finestres s\u00f3n de terra cuita, algunes amb esgrafiats amb figures humanes i el s\u00edmbol de la creu. A la fa\u00e7ana principal, mirant al nord, trobem dues portes, una m\u00e9s antiga tapiada, d\u2019arc de mig punt, feta amb pedra i totxo. L\u2019altra porta, ara la principal, \u00e9s d\u2019arc escarcer i constru\u00efda amb uns totxos amb motllura. Al costat de la porta adovellada hi ha una inscripci\u00f3 de dif\u00edcil lectura en una gran pe\u00e7a de terrissa, que hauria d\u2019estar col\u00b7locada verticalment per\u00f2 que la trobem horitzontal, que diu:\u00a0<strong>\u201c10 setembre 1752 Badal\u201d<\/strong>. El primer Badal del que tenim const\u00e0ncia \u00e9s Francesc Badal, rajoler, casat amb Maria Costa, que visqu\u00e9 al segle XVIII. L\u2019ofici de rajoler el continu\u00e0 el seu fill Josep Badal i Saladriga. La darrera generaci\u00f3 que ha viscut al mas ha estat la formada per Emili Duaso i Maria Merc\u00e8 Santaf\u00e8 i els seus fills.<br \/>\nA part de l\u2019activitat com a rajolers i pagesos, la masia de can Badal destaca per formar part dels camins ramaders per on es feia la transhum\u00e0ncia. Els ramats de bens que feien nit al mas procedien de les poblacions ripolleses de Queralbs, Pardines i Ribes de Fresser.<br \/>\nAquests ramats, d\u2019unes 600 ovelles, condu\u00efts per pastors i gossos d\u2019atura sortien pels volts de la festivitat de Tots Sants, anaven per la carretera fins a Campdev\u00e0nol, on dormien als Emprius de Garona. Continuaven pel coll de Sant Esteve, Sant Esteve de Vallespirans, per dormir al coll d&#8217;en Soler. Despr\u00e9s, cap a Alpens, can Torrats, el Griell, Santa Eul\u00e0lia de Puig-oriol, la Blava i la Ruixeda per dormir. D&#8217;aqu\u00ed cap a Santa Creu de Joglars i coll de l&#8217;Ars; aqu\u00ed el cam\u00ed es dividia: uns anaven cap a Sant Feliu Sasserra, dormien a Aviny\u00f3 i continuaven fins a Horta; altres, anaven pel cam\u00ed d\u2019Orist\u00e0, dormien a Torre d\u2019Orist\u00e0 o a Berengueres, passaven per Santa Maria d&#8217;Ol\u00f3 i Horta. Ac\u00ed tornaven a ajuntar-se els dos camins, per seguir cap a Art\u00e9s i Pont de Cabrianes, on dormien. A partir d&#8217;aquest punt, uns seguien cap a Navarcles i Rocafort, on dormien. L\u2019endem\u00e0 es dirigien cap a la coma d\u2019en Vila, per dormir a la Barata, i anar per Matadepera, Terrassa i dormir a les Fonts. Despr\u00e9s passaven per Rub\u00ed, i dormien a Valldoreix o a la Rierada. Travessaven cap a Molins de Rei, hi creuaven el riu Llobregat pel Pont, i pels Quatre Camins anaven a dormir a Sant Vicen\u00e7 dels Horts. Despr\u00e9s, per Torrelles de Llobregat i Begues, anaven a dormir a Sant Pere de Ribes, i ja arribaven a Vilanova. Pels volts de la festivitat de Sant Isidre, al maig, feien el cam\u00ed de tornada.<\/p>\n<p><strong>Juanjo Cort\u00e9s<br \/>\n<\/strong><strong>Historiador Valldoreixenc<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>CAN BADAL DE VALLDOREIX \u00c9s una de les poques masies que s\u00f3n f\u00e0cilment identificables a Valldoreix. Era una de les 18 cases que formaven el desaparegut municipi de Canals. Aquest mas est\u00e0 situat a la zona de transici\u00f3 entre el bosc i la trama urbana de Valldoreix. \u00c9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, una de les darreres masies que conserven part dels seus camps de conreu al seu voltant. A les seves parets es pot veure unes peces cer\u00e0miques amb diverses inscripcions i esgrafiats.\u00a0Els constructors de l\u2019edifici eren rajolers i van deixar la seva empremta amb algunes peces visibles des de l\u2019exterior. Els bastiments, llindes i lleixes de les finestres s\u00f3n de terra cuita, algunes amb esgrafiats amb figures humanes i el s\u00edmbol de la creu. A la fa\u00e7ana principal, mirant al nord, trobem dues portes, una m\u00e9s antiga tapiada, d\u2019arc de mig punt, feta amb pedra i totxo. L\u2019altra porta, ara la principal, \u00e9s d\u2019arc escarcer i constru\u00efda amb uns totxos amb motllura. Al costat de la porta adovellada hi ha una inscripci\u00f3 de dif\u00edcil lectura en una gran pe\u00e7a de terrissa, que hauria d\u2019estar col\u00b7locada verticalment per\u00f2 que la trobem horitzontal, que diu:\u00a0\u201c10 setembre 1752 Badal\u201d. El primer Badal [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":51,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/151"}],"collection":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=151"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/151\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":657,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/151\/revisions\/657"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/51"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}