![\"darwin-beagle\"](\"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Perbellini.jpg\")
\nNarc\u00eds Perbellini. Un personatge exemplar: el salvador del re-taule de Valldoreix.<\/b><\/p>\n
\nNarc\u00eds Perbellini. Un personatge exemplar: el salvador del re-taule de Valldoreix.<\/b><\/p>\n
Narc\u00eds Perbellini i Subiranas era un home no gaire alt que dif\u00edcilment destacava entre els altres. Si raons molt poderoses no exigien el contrari, volun-t\u00e0riament es marginava i en les reunions socials o en els actes oficials en qu\u00e8 no li era obligat el protago-nisme, se\u2019l podia trobar f\u00e0cilment en un rac\u00f3 fugint de les empentes dels refrigeris com del cobejat exhi-bicionisme dels llocs destacats. Discret, senzill, poc corpulent, amagava una gran talla moral.
\nNarc\u00eds Perbellini va arribar a Sant Cugat junta-ment amb el tren el 1917. Havia nascut a Barcelonael 1893, fill de pare itali \u00e0 de Verona i de mare catala-na. Tot i la seva mitja ascend\u00e8ncia veronesa, result\u00e0 ser un militant esquerr\u00e0 catalanista. Ben aviat, per\u00f2, es desengany\u00e0 dels politiquets i dels politicastres i es \u201crefugi\u00e0\u201d a Sant Cugat, sense que mai m\u00e9s,per\u00f2,abandon\u00e9s els seus ideals, que fins al dia de la seva mort, el 1972, marcaren tots els actes de la seva vida.
\nVa ser un dels pioners que emigraren de la gran ciutat cercant un lloc ideal per viure amb certa lli-bertat. Enamorat com era de la natura, s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a
\ntocar el Mas Fuster, al cor de la Floresta \u2013aleshores incipient urbanitzaci\u00f3\u2013, allunyat pr\u00e0cticament de tot arreu, sols comunicat per camins enfangats. I \u00e9s que el lloc li era familiar ja que el coneixia com a fruit de les seves peri\u00f2diques excursions dominicals de l\u2019\u00e8poca de ciutad\u00e0 barcelon\u00ed. Home essencialment independent, descobr\u00ed la possibilitat de seguir la seva tasca professional de gravador sense haver d\u2019estar al mig del batibull ciutad\u00e0.
\nEl 1917 comptava 24 anys, per\u00f2 quasi des de la seva infantesa havia estat un practicant de l\u2019excursionisme i s\u2019havia ficat en diverses aventures culturals entre les quals destacava el teatre, del qual estava fortament enamorat. Ja de molt jove havia diri-git i actuat en grups d\u2019aficionats, cosa que continu\u00e0 a Sant Cugat incorporant-se de ple en les activitats teatrals de la Uni\u00f3 com a actor, com a director i fins i tot com a autor, en aquells anys \u00e0lgids de l\u2019entitat, on tamb\u00e9 es va responsabilitzar de la biblioteca.
\nFinalitzada la guerra del 1936-39, passats uns quants anys, a la Uni\u00f3 \u2013fins aleshores clausurada\u2013 se li permet\u00e9 reorganitzar-se. Intentant de nou ocupar les velles posicions, Perbellini tamb\u00e9 s\u2019incorpor\u00e0 al quadre esc\u00e8nic que, per exig\u00e8ncies del moment,s\u2019havia de denominar \u201cAgrupaci\u00f3n Art\u00edstica del Casino Nacional\u201d. Era aquest un moment en qu\u00e8 el cotxe encara era un privilegi, sols apte per a gent amb possibilitats o per exig\u00e8ncies de la professi\u00f3, i Narc\u00eds Perbellini dues vegades a la setmana es veia obligat a les dues o a les tres de la matinada a tornar a peu, despr\u00e9s dels assaigs, cap al Mas Fuster, sense que mai l\u2019espant\u00e9s ni el fred ni la pluja. La seva abs\u00e8ncia a un assaig sols la justificava una malaltia.
\nEl 1934, seguint els seus impulsos de persona consagrada sempre als altres, va veure la manera de canalitzar la seva vocaci\u00f3 de servei a la comunitat \u2013sempre per la via pac\u00edfica, mai m\u00e9s la \u201cpol\u00edtica\u201d\u2013 i ingress\u00e0 a la Creu Roja donant-s\u2019hi al cent per cent. Despr\u00e9s dels estudis pertinents, en sort\u00ed graduat alfe-res. En esclatar la guerra ja era tinent i es jubil\u00e0 capit\u00e0.
\nEls qui recordem l\u2019\u00e8poca de les desfilades patro-nals i de les processons de Corpus encara tenim pre-sent la marcialitat de Narc\u00eds Perbellini al capdavant del grup dels voluntaris de la Creu Roja, que con-trastava amb tantes formes i f\u00f3rmules casolanes de l\u2019entorn. I \u00e9s que ell era incapa\u00e7 de fer qualsevol cosa sense donar-hi tot el valor i la justa transcend\u00e8ncia.
\nFins aqu\u00ed aquestes eren algunes de les activitats \u201cvisibles\u201d de Narc\u00eds Perbellini. Silenciosament, per\u00f2, molta part del seu temps el va donar als altres per conseguir, sempre d\u2019una manera desinteressada i molt en perjudici de la seva ja escassa economia, que a un grup de nois i noies els arrib\u00e9s l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i, anant m\u00e9s enll\u00e0 encara, altres complements culturals.
\nEn arribar al Mas Fuster, s\u2019adon\u00e0 que a l\u2019entorn d\u2019aquell paratge hi havia masies i algunes cases amb fam\u00edlies amb nens petits que, uns per deixadesa dels pares, altres per la impossibilitat de comunicaci\u00f3, restaven a casa completament analfabets sense que ning\u00fa en tingu\u00e9s cura de la instrucci\u00f3. Conscient del problema, organitz\u00e0 a casa seva una mena de col\u00b7legi \u201cclandest\u00ed\u201d i malgrat la seva migrada economia no cobrava res, cosa que f\u00e0cilment va fer que els pares hi deixessin anar els seus fills a hores determinades.
\nUn modest\u00edssim, per\u00f2 no poc important centre cultural, s\u2019organitz\u00e0 en aquella senzilla casa perduda enmig del bosc. A m\u00e9s d\u2019ensenyar a llegir i a escriure, en Perbellini organitz\u00e0 un petit quadre esc\u00e8nic i fins un cor que per Pasqua sortia a cantar les caramelles. Tot aix\u00f2 entre una colla de nois i noies que sense la seva intervenci\u00f3 estaven predestinats a ser analfabets.La seva obsessi\u00f3 per fer arribar la cultura fos on fos dels qui n\u2019eren desheretats va fer que an\u00e9s al vespre dos dies a la setmana a donar classe a dos germans que vivien al lloc anomenat Casa Blava. Aquest anar i tornar a peu pel mig del bosc des del Mas Fuster, amb les incomoditats del mal cam\u00ed i de l\u2019obscuritat m\u00e9s absoluta de les nits ennuvolades i sense lluna, van ser per ell un plaer perqu\u00e8 nom\u00e9s contava les an\u00e8cdotes agradables d\u2019aquell accidentat trajecte: el cant dels ocells nocturns, la remor de les bestioles o el pas fur-tiu dels senglars acompanyats de la garrinada.
\nEn esclatar la guerra el \u201ccol\u00b7legi Perbellini\u201d s\u2019ampli\u00e0. El gran nombre de refugiats que fugien dels bombardeigs de Barcelona trobaren en Narc\u00eds Perbellini un recurs per als seus fills que s\u2019havien quedat sense escola. Fidel als seus principis, mai deman\u00e0 res a ning\u00fa. Tot qued\u00e0 a la consci\u00e8ncia dels pares que, en aquells moments de privacions, cada u li don\u00e0 el que podia, ja fos en diners o en esp\u00e8cie.
\nD\u2019an\u00e8cdotes sucoses i de diferents activitats en benefici de la comunitat, se\u2019n podrien contar l\u2019al\u00e7ada d\u2019un campanar. Les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques del lloc que havia triat per viure el portaren fins i tot a fer d\u2019infermer practicant, donant injeccions que el metge receptava als malalts de la rodalia, tan allunyats i incomunicats com ell mateix. La seva vocaci\u00f3 d\u2019ajut als altres era tal, que el dia que una fam\u00edlia de l\u2019entorn agaf\u00e0 el tifus i que ning\u00fa no gosava acostar-s\u2019hi per por del contagi, mentre dur\u00e0 la malaltia ell i la seva esposa es tornaren dia i nit vetllant-los, sense que en cap moment esperessin cap mena de compensaci\u00f3.
\nMereix destacar-se l\u2019acci\u00f3 heroica que amb la seva intervenci\u00f3 oportuna va ser decisiva el 1936 per salvar de la crema l\u2019esgl\u00e9sia de Valldoreix. Aquell dia havien cremat ja l\u2019altar major del temple del monestir de Sant Cugat i casualment arrib\u00e0 a la Creu Roja la not\u00edcia que alg\u00fa havia sentit que els incendiaris deien que anaven a cremar l\u2019esgl\u00e9sia de Valldoreix. En Narc\u00eds Perbellini no s\u2019ho va pensar gens i mobilitz\u00e0 els conductors del vehicle que normalment feia els serveis de la instituci\u00f3. Varen c\u00f3rrer cap a Valldoreix i a mig cam\u00ed barraren el pas creuant el vehicle. Quan arribaren els camions dels suposats incendiaris, Perbellini s\u2019encar\u00e0 al grup armat portant ell com a armes les seves qualitats c\u00edviques combinades amb les de bon actor i els engeg\u00e0 una arenga en la qual en s\u00edntesi els deia que on havien d\u2019anar a gastar les seves energies era al front d\u2019Arag\u00f3, que era all\u00e0 on hi havia l\u2019enemic real, que el perill no venia de l\u2019indefens altar,sin\u00f3 que el feixisme amena\u00e7ava des de ponent… Va ser tan convincent que, en lloc d\u2019engegar-li un tret, giraren cua i l\u2019altar de l\u2019esgl\u00e9sia qued\u00e0 intacte. Segons alguns dels ve\u00efns que varen viure aquell nefast any de 1936, conscients de com gaireb\u00e9 miraculosament s\u2019havia salvat el retaule, immediatament varen treure els objectes de culte i els enterraren tots junts en el bosc. De tot plegat, sols se\u2019n va salvar una part: mis-teriosament, quan ho van anar a buscar passada la guerra, no hi havia totes les peces.
\nA Valldoreix, en una reuni\u00f3 es va proposar que un carrer port\u00e9s el seu nom, proposta que anava avalada per un bon nombre de signatures. El redu\u00eft consistori de l\u2019Entitat Menor finalment decid\u00ed per votaci\u00f3 \u2013tres en contra, dos a favor\u2013 que es desesti-mava la proposta. L\u2019argument en qu\u00e8 es basaven els partidaris de l\u2019alternativa era de posar noms de flors a tots els carrers del barri, perqu\u00e8 aix\u00f2 faria molt m\u00e9s bonic que el nom d\u2019una persona… Encara ara resta pendent el reconeixement oficial dels seus m\u00e8rits.<\/p>\n
Joan Tortosa i Saperas
\nAny 2011<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Narc\u00eds Perbellini. Un personatge exemplar: el salvador del re-taule de Valldoreix. Narc\u00eds Perbellini i Subiranas era un home no gaire alt que dif\u00edcilment destacava entre els altres. Si raons molt poderoses no exigien el contrari, volun-t\u00e0riament es marginava i en les reunions socials o en els actes oficials en qu\u00e8 no li era obligat el protago-nisme, se\u2019l podia trobar f\u00e0cilment en un rac\u00f3 fugint de les empentes dels refrigeris com del cobejat exhi-bicionisme dels llocs destacats. Discret, senzill, poc corpulent, amagava una gran talla moral. Narc\u00eds Perbellini va arribar a Sant Cugat junta-ment amb el tren el 1917. Havia nascut a Barcelonael 1893, fill de pare itali \u00e0 de Verona i de mare catala-na. Tot i la seva mitja ascend\u00e8ncia veronesa, result\u00e0 ser un militant esquerr\u00e0 catalanista. Ben aviat, per\u00f2, es desengany\u00e0 dels politiquets i dels politicastres i es \u201crefugi\u00e0\u201d a Sant Cugat, sense que mai m\u00e9s,per\u00f2,abandon\u00e9s els seus ideals, que fins al dia de la seva mort, el 1972, marcaren tots els actes de la seva vida. Va ser un dels pioners que emigraren de la gran ciutat cercant un lloc ideal per viure amb certa lli-bertat. Enamorat com era de la natura, s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a tocar el Mas Fuster, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":494,"parent":51,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/495"}],"collection":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=495"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/495\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":496,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/495\/revisions\/496"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/51"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/media\/494"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/avvcelm.cat\/avvcelm\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=495"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}