CAN BUSQUETS
Diversos membres de can Busquets van ser alcaldes del municipi de Vallvidrera. La masia va ser reformada l’any 1864 i del conjunt d’edificacions destaca l’ermita de Sant Francesc.
Una de les masies més emblemàtiques de tot el terme municipal és la de can Busquets, situada a l’actual districte de la Floresta. Formava part del terme de Sant Cebrià de Valldoreix fins a la creació de la parròquia de la Mare de Déu de la Floresta, l’any 1959, i era terme civil de Vallvidrera fins l’any 1891, que passà al terme de Sant Cugat del Vallès.
Anteriorment la masia havia rebut els noms de mas Fedilia al s. XI, més tard mas Bernardí o Bocardí i mas Canalies. L’any 1571 passà a dir-se can Busquets com a conseqüència del matrimoni entre la pubilla del mas Canalies, Eulàlia Canalies, i Joan Busquets. Can Busquets posseïa un extens patrimoni, tenien terres i cases a Sant Boi de Llobregat, a Sant Cugat del Vallès, a Santa Creu d’Olorda, a Santa Margarida de Valldonzella, entre d’altres poblacions. Al municipi de Canals tenien el mas Busquets, més tard can Canyelles, que s’incorporà al patrimoni de can Montmany.
Joan Busquets i Eulàlia Canalies tingueren dos fills, l’hereu Antic i Joana, que casà en primeres núpcies amb Jaume Verdaguer de la Quadra, hereu del terme de Sant Cugat i, en segones, amb el cirurgià sabadellenc Jaume Arnella. Era tradicional casar els hereus amb pubilles de la zona per engrandir el patrimoni, establint aliances matrimonials amb les principals cases de les rodalies. El fill Antic Busquets i Canalies es casà amb Joana del mas Campanyà del terme de Santa Maria de Campanyà l’any 1550. Aquest matrimoni tingué com a fills Antic, hereu de can Busquets; Jaume, sastre a Sant Cugat, casat amb Francina Llunell de la Serra; Beneta i Paula, casada amb Joan Castellví.
Antic Busquets i Campanyà es casà a Vallvidrera el 1591 amb Marianna Castellví i Llavallol, tingueren Antic, hereu; Joan; Margarida, casada amb Josep Faura, carreter de Barcelona; i Marianna, casada amb Pere Cortès de Sant Cugat.
Antic Busquets i Castellví casà el 1618 amb Eulàlia Ribes, de Sant Feliu de Llobregat, tingueren Antic, hereu, i Margarida, casada amb Jeroni Fenollet, hereu de Sant Pere de Terrassa. Antic Busquets Ribes casa el 1658 amb Maria Pujol de la Torre i Vidal de Bell-lloc, de Caldes de Montbui, tingueren Llorenç, hereu; Jaume, casat amb Teresa Carrencà Tria, pubilla del mas Carrencà de Martorelles; Gabriel i Maria. També tingueren Josep, prior del Sant Esperit de Terrassa i a l’austriacista Francesc Busquets i Pujol, àlies Mitjans, el comandant de la Guerra de Successió, casat amb la pubilla del mas Mitjans de la Guardiola de Santa Maria de Toudell.
Llorenç Busquets i Pujol de la Torre, nascut a Valldoreix el 1664 casà el 1685 a Valldoreix amb Caterina Xetmar de Baix, filla del ciutadà honrat de Barcelona Magí Xetmar de Baix. Aquest matrimoni tan sols va tenir un fill, Josep, nascut el 1688.
Josep Busquets i Xetmar de Baix va casar el 1706 amb Maria Monner i Puges, de Sant Boi. Tingueren Josep, hereu; Francesc, doctor en Teologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, i Gabriel. Josep Busquets i Monner casa el 1737 amb Maria Teresa Mas i Molins, tenint tan sols una filla, Maria Teresa. Maria Teresa Busquets i Mas casa el 1755 amb Jaume Molins i Monner, establint als capítols matrimonials que el primer cognom dels fills sigui Busquets. Van tenir Francesc.
Francesc Busquets i Molins casa el 1783 amb Teresa Fatjó i Fatjó, de Santa Maria del Pi de Barcelona. Van tenir Jaume, hereu, i Francesca, casada el 1812 amb Joan Canyameres-Casablanques i Vinyals, hereu dels patrimonis Casablanques de Sant Quirze, Vallcorba i Gambús de Sant Julià d’Altura i Canyameres-Puigxoriguer-la Cardona de Sentmenat.
La masia va ser reformada l’any 1864 i del conjunt d’edificacions destaca l’ermita de Sant Francesc, edificada, segons la tradició, en commemoració de l’estada que va fer Sant Francesc d’Asis a la casa.
Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc