L’AUTONOMIA DE VALLDOREIX, LA VOLUNTAT D’ UN POBLE.

L’any 1956, la població empadronada a Valldoreix era d’aproximadament 800 habitants. En aquells moments, els homes eren “els caps de casa” i  tenien tota la representació familiar. De les 183 famílies que vivien a Valldoreix, 149 “caps de casa”  van signar la sol·licitud de creació de l’Entitat Local Menor de Valldoreix, és a dir, un 81,4% de la població total. El sentiment de pertinença a Valldoreix no era exclusiu dels residents, 105 famílies que no estaven empadronades, però que tenien casa i que sentien com a propi el poble de Valldoreix signaren per assolir l’autonomia de Valldoreix. Aquell mateix any s’havia editat el llibre Història de Valldoreix de Ramon Escayola i Roberto Gil, una obra que ajudava a recuperar la memòria històrica d’un poble i que serví per entendre i comprendre la realitat i la identitat de Valldoreix.

La sol·licitud de creació d’una ELM era el resultat de gairebé 120 anys reclamant la independència o l’autonomia municipal després de l’annexió del municipi de Canals al terme de Sant Cugat l’any 1848. Ja durant l’annexió del  Canals, Francesc Oliver-Monmany i Mir intentà revocar la decisió, ja que els veïns volien continuar sent independents. Al llarg de la segona meitat del s. XIX i més des del 1925 s’intensificaren els intents de tenir una administració pròpia per a Valldoreix. El 1925 s’inicia la demanda de Règim de Carta Municipal per a Valldoreix, el 1934 es tornà a demanar i fruit de la insistència valldoreixenca, el 1936 s’aconseguí un concert econòmic amb l’Ajuntament, però la Guerra civil truncà aquests acords.

En plena postguerra, l’any 1948 s’estudià la possibilitat de crear un municipi independent juntament amb la Floresta i Mira-sol. Des del 1953 es reprengué l’estudi de la municipalitat o l’autonomia local tal com ja s’havia fet el 1934.
Després de tants i tants anys demanant l’autonomia per a Valldoreix s’aconseguí finalment l’any 1958. Malauradament tot i que aquest llarg procés és prou conegut, encara avui dia alguns tertulians i intel·lectuals volen desacreditar l’autonomia valldoreixenca amb arguments tan poc consistents com que va néixer en època franquista o que l’ELM és gràcies a Samaranch i els seus interessos urbanístics.

Per a opinar en públic sobre un tema cal estar informats i conèixer veritablement la seva història. Cap dels dos arguments són veritat. La creació de l’EMD de Valldoreix va ser el fruit de la voluntat i del sentiment d’un poble que volia serveis i autogovern. Al llarg de 64 anys d’existència l’ELM primer i l’EMD  més tard s’han mostrat com el govern més proper al ciutadà.

El model Valldoreix és molt valorat i imitat fora del municipi, malauradament a Sant Cugat no tothom ho sap apreciar.

Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc