PETITA HISTÒRIA DEL COMERÇ DE VALLDOREIX
Valldoreix ha estat al llarg dels segles un lloc de producció agrícola. Dels seus boscos es recol·lectaven pinyons, s’explotava la llenya i s’extreien les escorces dels pins per fer tints. Els camps estaven plantats de blat, d’oliveres i de vinyes. El blat es transformava en farina al molí de Canals, mentre que les olives i el raïm es transformaven en oli i vi a cada masia. Es criaven ovelles, moltons, cabres, porcs i gallines que es venien a Barcelona. Durant el s. XIX destacà “La Companyia”, una societat comercial dedicada a la criança d’animals que compraven a altres comarques, els criaven a Valldoreix i els venien a carnissers de poblacions veïnes del Vallès, del Baix Llobregat i del Barcelonès. Els productes i fruïts de la finca de can Monmany i del Mas Roig es venien a finals del s. XIX a la botiga “La Favorita” del carrer Pelai de Barcelona. Els vins de Monmany reberen nombrosos premis nacionals i internacionals per la seva qualitat.
La població s’abastava principalment a poblacions com Molins de Rei, Barcelona, el Papiol i Rubí, i en menor mesura a Sant Cugat. Existia el costum de congregar-se a la porta del mur de Sant Cebrià i fer els encàrrecs al que anava a Barcelona seguint l’antic camí de Rubí a la vila de Gràcia.
A partir de la parcel·lació i urbanització de Valldoreix l’any 1918 s’edificaren les primeres torres d’estiueig i de cap de setmana, es crearen noves necessitats comercials i s’establiren els primers industrials. Amb la urbanització es revifà l’activitat minera amb l’extracció de pedra de les Pedritxes i de la pedrera Berta a partir de 1922 i s’obriren noves galeries d’explotació de galena, fluorita, feldespats i d’altres minerals. També s’inicià l’explotació de les mines d’aigua. En tot aquest impuls jugà un paper cabdal el sr. Joan Borràs.
A la Gran Via Jardí, avui carrer Alcalde Ramon Escayola, s’inaugurà el 1928 la primera botiga de Valldoreix, El Colmado Valldoreix, fundat pel senyor Joan Borràs i gestionat per Catalunya Llaminera,més tard Colmado Víctor, que volia donar servei a tots els veïns de la zona que ell havia urbanitzat, el mateix any s’obrí la Casa Florenci Mellado, una botiga que venia de tot, queviures, materials de construcció, etc….
Amb el pas dels anys aquell tram de carrer entre el passeig del Nard i el passeig del Rossinyol es convertí en un autèntic carrer comercial, en un centre de comerços. Es fundaren altres botigues, el Forn de Rafael Bort i pastisseria Bort, la carnisseria de Jaume Valls, la peixateria, que feia repartiments a domicili anunciant el peix amb el cornet, el restaurant Cristina i molt a prop la botiga Bebidas Carbónicas Ramon Vidosa i la fusteria de Manuel Vives, després Ramon Solà i més tard Pedro Gaspar. A prop de la plaça dels ocells es creà el centre naturista de l’Amparo. A la zona també es creà a l’antic casino social, convertit l’estiu de 1956 en l’Hotel Rossinyol, que durant uns anys va ser l’hotel de concentració del R.C.D. Espanyol.
A la cruïlla del carrer Joan Borràs amb Alcalde Escayola s’agruparen el Bar Floretas, la Jardineria Floretas del Sr. Cortés, la serralleria Josep Illán, ja als anys 30 i el colmado de la Sra. Maria.
En altres barris de Valldoreix es crearen botigues que donaven servei als veïns de la zona, a Monmany existiren entre d’altres Queviures Totusaus, la Granja Mariberta, el colmado Tere. Al Mas Roig s’inauguraren el 22 de juny de 1950 quatre establiments, el Bar-restaurant de la casa Gifre i Escoda, després Alejandro Riba i més tard Minguet, el colmado Mas Roig de J. Isart, després d’A. Ribes i a partir de 1961 regentat per la família Burgués, la carnisseria de Pere Pons, després de José Roura i una peixateria del Sr. Lluis Munt, més tard Rey; l’any 1973 s’inaugurà l’Autoservei Mas Roig.
L’estació de tren s’inaugurà el 1933 i l’any 1944 s’inicià el servei d’autobús des de l’estació fins a alguns barris de Valldoreix, la zona entre l’estació i la plaça Can Cadena es convertí també en un altre centre de comerços i serveis. L’any 1934 s’intentà crear un mercat, però l’Ajuntament de Sant Cugat no donà el permís i l’any 1936 una cooperativa. En aquesta zona s’instal·laren el Colmado Rodó, el quiosc de l’estació del Sr. Salvador Medina, la farmàcia Caballero, la perruqueria Montserrat, el bar de l’estació de la família Bajos, el servei de taxis del Sr. Pere Calvo i del Peret, més tard els taxis del Manolo, Francisco, l’Amadeu, l’Arturo, la Trini, i d’altres, l’estanc de la sra. Luz, la Caixa de Terrassa, el taller J. Puig, el Bar Mundial, més tard també el Bar Bar.
A la plaça Can Cadena havia el quiosc del Ramon, i la zona anomenada “el mercadillo” per la confluència de diversos comerços: el restaurant Mirador, el taller de serralleria Joan Gavaldà, el colmado Julio, més tard Ràfols, el colmado Elvira, més tard Belmonte, la pastisseria Montserrat, després Pilar, més tard forn de José Gutiérrez,i després forn pastissera Val d’Or i les cotxeres dels autobusos del Sr. Calafell i més tard dels germans Joan i Amadeu Puig; el Bar Àngel des del 1964. Més a baix de la Rambla Verdaguer hi havia l’Hotel La Reserva, hotel de concentració del Barça del “Dream team” i dels presidents autonòmics durant les Olimpíades del 92, l’autoservei Blanc i Negre, la peixateria Nitus de Manuel Dardé, Suministres Valldoreix, abans al Pg. Valldoreix i després a la Rambla, el Bar Rosa, més tard Sol.
En el Pg. de Rubí funcionà durant molts anys la botiga-estanc del Sr. Miguel Maronda, després autoservei Los Maños, al costat la carnisseria Carmen, la peixateria Rosita i la perruqueria Marver formant un petit nucli comercial. Molt a prop a l’Avda. Baixador existí el taller-planxisteria Mariano. També funcionà el Colmado Montserrat al pg. de Rubí.
Botigues de la zona de “Los Maños”
Al pg. del Sol el colmado de la Sra. Maria Rossell, el colmado Magdalena al Pg. del Mas Roig; el Colmado Mariano al Pg. Romero, la granja avícola Esteban Coll al carrer St. Francesc.
Entre els professionals hi havia jardiners com A. Valverde, Pintors com José Vázquez,
Salvadó-Domínguez, Ricardo Navarro, Mario, Germans Mila Bonet, Álvarez; lampistes com Jesús Ponsetí, Josep Masanell, Jaume Bardají, Joan Bea, Joan Puig; electricistes com R. Pérez contractistes d’obres i constructors com J. Tubella, Mansueto Cuixà, els Germans Cardona, Josep Mª Ferrer, Fernando Folch, Fernando Cufí, Belman, Ortega, Cortés-López, Jiménez, Massanés, Santiago, Polo; tallers de serralleria com el d’Argimiro Martín a l’Av. Vall d’Or, motors elèctrics A. Pons; perruqueries com la de la sra. Carmen a Hortèsia, Victòria primer a Peònia i ara Centre de Bellessa a Av. Mas Fuster, Nina a Selva, recaders com V. Ibáñez durant els anys 30, i també d’aquesta època agents de venda de terrenys com Lluís Gassó, M. Borràs, Antoni Caballé, Casimir Tolós i Francesc Fuster.
També existiren petites indústries com La Fabriqueta. A la zona industrial de Can Calopa s’establí el 1967 l’empresa Asfaltex.
Entre els serveis l’1 de juliol de 1951 es constituí la Cooperativa de Valldoreix per al subministrament d’aigua.
Al llarg dels anys molts d’aquests comerços i serveis tancaren les seves portes o es traspassaren, altres han quedat en l’anonimat, d’altres perduren al llarg del temps donant servei a les diferents generacions de valldoreixencs i valldoreixenques i també els darrers anys, donant resposta a les necessitats del Valldoreix del s. XXI han aparegut moltes i diverses empreses i comerços, fins i tot algunes empreses amb un abast internacional.
Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc